El Nasses de Sant Boi.

Sant Pere Sacama.

2012-01-10T18:28:00.004+01:00

Sant Pere Sacama (segles X-XI). Església romànica situada sobre unes roques, al límit de la comarca del Baix Llobregat amb el Vallès Occidental, dins el terme municipal d'Olesa de Montserrat, prop del Puig Ventós (594 m).
Fou la capella del Castell de Sacama (o de Cama), conegut des de l'any 963, del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d´espiga (opus spicatum).
Possiblement aquesta capella sigui una de les mes vistes (no visitades) de Catalunya; ja que està ubicada en una alçada que la fa visible per als que transiten per l’autopista Manresa – Terrassa, poc abans d'entrar al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental).

Bolets de Torrelletes.

2011-12-23T12:11:00.000+01:00

Entre alzines i roures, pins i llentiscles, color de molsa, color de bruc i del flash taronja vermellós d'un ou de reig. Això no durarà gaire, que potser la setmana que ve serà la darrera i la temporada de bolets, intensa i efímera, ja només quedarà en el record.

Cova de Can Sadurní.

2011-10-29T12:47:00.009+02:00

Al terme municipal de Begues (Baix Llobregat) es troba la cova de Can Sadurní.
Important jaciment arqueològic on s'han efectuat importants troballes d'època neolítica antiga (3000 aC). A l'exterior es poden veure sitges destinades a l'emmagatzematge de l'ordi. La presència de ceràmica ibèrica i altres objectes d'època iberoromana, proven la continuïtat temporal en l'ús de la cova. El Museu de Gavà conserva algunes de les troballes efectuades a la cova.
S’han trobat les restes de cervesa més antigues d’Europa. Unes restes que s'han conservat en un fragment d'un vas de ceràmica. Ja en feien fa més de 6.000 anys i els ingredients no són gaire diferents dels que es fan servir ara .
La cova està tancada al public normalment. Vaig tenir la sort que hi estaven treballant els electricistes i vaig poder entrar.
Veure...blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=31085

Santa Margarida del Cairat.

2011-10-08T12:38:00.000+02:00

Santa Margarida del Cairat (Esparreguera)
S'alça dalt d'un espadat, sobre el congost del Cairat, camí de Ca n'Estruch, des de la carretera de Montserrat . És una petita capella preromànica, del segle X, de planta rectangular amb un absis, també rectangular, amb el seu eix desviat respecte a l'eix de la nau. Va ser restaurada pels seus propietaris, del Mas de can Paloma l'any 1965
També se la coneix com Santa Margarida Saplanca del Cairat. El terme Saplanca es referiria a un pont o palanca que serviria per creuar el riu Llobregat en el punt del congost del Cairat en què en les seves proximitats es conserven les restes d'un pont andalusí del període emiral.
Al interior de l'ermita sembla veure's un arc d'influència islàmica o mossàrab.

Els Saltadors de Cal Rogent.

2011-10-05T12:07:00.001+02:00

Els Saltadors de Cal Rogent (Collbató). Una magnífica obra en pedra seca que consta d'un mur de més de 3 metres d'alçada amb una barraca margenera. Té uns graons per baixar-hi, aquests graons surten uns 50 cm del mur, els graons són als dos costats de la barraca. Els que hi ha a un costat són de roca calcària, mentre els altres són de gres vermellós. La barraca i el marge també tenen aquesta característica. El sostre de la barraca és de lloses planes amb les parets lleugerament corbades, al fons hi ha una petita cambra que es feia servir de cisterna.

Creu de terme del Coll de Begues.

2011-09-29T11:47:00.001+02:00

Creu de terme del Coll de Begues o de Can Grau.
Creu construïda l'any 1312 i situada a la cruïlla del Camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església vella, vora la masia de Can Grau. Marcava l'arribada al Pla de Begues des de Barcelona i Sant Boi. Actualment hi ha una còpia construïda després de la guerra civil. La original està davant de la nova església al centre del poble. La creu de terme de Begues és una de les més importants dels Països Catalans per ser una de les més antigues, com a mínim d'entre les que estan datades.

Sant Pere de la Portella.

2011-08-20T12:06:00.000+02:00

Sant Pere de la Portella. Es tracta d’una construcció imponent i, tot i que diuen que l’estan restaurant, sospito que està en vies d’extinció, ja que les obres no caminen i m’imagino que el govern té altres prioritats pressupostàries, com ara les pròpies necessitats personals. Aquest monestir va acollir segles enrere una comunitat de monjos amb certa influència al territori. Vaig tenir el privilegi d’entrar-hi, i hi vaig veure unes pintures que encara s’hi conserven, petites però suggeridores d’una certa antiguitat. Tot l’interior està destruït, no sé si pels rojos (que dolents els nostres pares) o de molt més abans.

Herba de Sant Segimon.

2011-06-11T13:51:00.001+02:00

L'herba de Sant Segimon (Saxifraga vayrediana) es una planta endèmica del massís del Montseny, i uns pocs indrets obacs de les Guilleries. Forma petits coixinets, de fulles cuneïformes, palmatipartides, i flors blanques, Es medicinal, perd les seves propietats medicinals al cap de poc de collida. Un coixinet de 20 cm de diàmetre, pot haver trigat uns 30 anys en formar-se. Es refugien als penya-segats, s'enfilen per les esquerdes de les roques.

Cirerer florit.

2011-05-21T11:54:00.001+02:00

CIRERER FLORIT

Cirerer petit,  Cirerer florit que fas arracades
Diga’m:  Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades? 
Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?  El què ara és tant blanc
després serà sang que allarga la vida.

Potser els escolans  se n’omplen les mans
botant d’alegria.  O algún pinçà vell 
se’n guarda per ell  un gra cada dia.

Cirerer petit,  cirerer florit
que fas arracades  Diga’m: quina mà 
te les ve a cercar  quan les tens granades? 

(Resposta del cirerer de claustre)

Sóc dins d’una presó  però m’agrada tanta reixa 
Visc del cant del brollador  i escoltant-lo em sento crèixer.

Quan arriba el mes d’abril  ni les oques són tant blanques 
Sóc un cirerer tranquil  sense frissament de branques

Floreixo en la soletat  d’aquest jardí plé de molsa
Mai ningú m’ha trontollat  per collir ma fruita dolça.

Ella em cau sense dolor,  com qui perd les arracades
Però al bon temps torna l’amor  i em diu: “té, les he trobades”

Cirerer petit,  Cirerer florit 
que fas arracades  Diga’m: 
Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?

Joan Maria Guasch (1878-1961)

Sant Miquel de Grevalosa.

2011-04-16T12:21:00.000+02:00

Església preromànica situada dins del municipi de Castellfollit del Boix a la comarca del Bages (s. IX) En ruïnes, totalment envaïda per la vegetació. Constava de tres naus. En resta una part dels murs i la capçalera, amb un tros de volta i tres finestres en arc de ferradura. A l'interior, arrencada de dues grans arcades separades de les naus.

Múrgoles.

2011-03-26T19:05:00.001+01:00

Les primeres múrgoles de la temporada a Sant Boi. Una dita popular diu, per Sant Josep la múrgola treu el bec.

Santasusanna (Avinyonet del Penedès)

2011-02-22T18:32:00.000+01:00

Masia fortificada, de grans dimensions (s.XII) Enlairada al cim d'un petit turó, presideix els camps de conreu que l'envolten. Exemple magnífic de l'arquitectura catalana en la tipologia concreta de la casa pairal agrícola, dotada d'elements defensius

Font de Campreciós.

2011-02-16T11:18:00.001+01:00

Font de Campreciós o font de Can Preciós (La Rierada - Molins de Rei)
Construcció senzilla formada per dues parets petites en angle recte encastades al marge. La font raja i és força cuidada. Una petita sèquia condueix l'aigua a la Riera de Vallvidrera, que passa a pocs metres.

El coll de les Espases.

2011-01-20T12:30:00.001+01:00

És un coll situat al peu del Puig Cendrós (494 metres) que es troba al municipi d'Olesa de Montserrat. És situat a mig camí entre Olesa i Sant Salvador de les Espases. En aquest coll hi ha un monòlit en memòria dels santboians Josep Grañó i Ortega i d'Albert Ibánez i Ruiz, alpinistes morts el 19 d'agost del 1990 durant l'ascensió al Hidden Peak, cim pakistanès de 8.068 metres.

La Font dels Plataners.

2010-12-16T11:54:00.006+01:00

Sota mateix del Pic de l'Aliga es troba la font dels Plataners (Corbera de Llobregat). Per sobre mateix hi han les parets d'escalada de Corbera.

El Torrent dels Bufadors (Pallejà) és el curs d’aigua situat més al nord del municipi. Desemboca a la riera de les Rovires. Aquest torrent no es troba canalitzat en cap tram.

La Font de la Rosa.

2010-06-23T12:14:00.004+02:00

Per la flama que han fet nàixer
els Aplecs de juliol
en tornar a la terra baixa,
que hi portem adors de sol;
que no es trenqui la sardana,
que s'abrandin els fogalls.
Nostra terra catalana
guarda, Creu de Matagalls.

Una estrofa de goigs a la Creu de Matagalls, del poeta Mn. Joan Colom.

La ginesta.

2010-06-19T11:44:00.003+02:00

Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu'se com fogueres
al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.

Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;

una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.

En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.

(Joan Maragall, maig 1904)

La Roca del Barret.

2010-06-18T11:14:00.006+02:00

Tot seguint l'antic camí de Sant Climent a Begues (Camí Ral), després d'haver passat pel puig d’Endí (345 m) al límit dels termes de Sant Climent i Begues i prop de Can Bruguera, masia que pertany al terme de Torrelles, es troba la Roca del Barret. Roca formada per conglomerats de gres vermell amb còdols de riu. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes.

Font del Mas Vilar.

2010-06-11T11:10:00.005+02:00

Bonica font restaurada l'any passat. Es troba a la riera de Sant Llorenç sota la Font del Ferro, molt a prop de Ca n'Amat (Gavà)

El Barret del Rector.

2010-05-14T11:54:00.007+02:00

Quatre pedres alçades a l’esquerra del camí de Can Montaner al Castell d'Olivella (Garraf). Alguns investigadors la consideren restes d'una primitiva estructura megalítica, molt probablement un dolmen.

Riera de les Rovires.

2010-04-07T18:26:00.002+02:00

La riera de les Rovires (Pallejà) un dels pocs rierols de la comarca que tenen aigua durant tot l'any, i que en el punt de la Font de les Rovires fa un petit salt d'aigua força bonic.

Carrers també per als nostres.

2010-03-17T18:11:00.003+01:00

Pere Joan Barceló i Anguera, Jaume Borrell i Pla, Ramon Vila i Capdevila, Francesc Sabaté i Llopart, Marcel-lí Massana i Balcells, Josep Lluís i Facerias, Jaume Martínez i Vendrell.........que no caiguin en l'oblit.

Les tropes rebels ocupen Barcelona.

2010-01-26T17:09:00.003+01:00

Avui és vint-i-sis de gener i els del toro celebren l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona i la seva “reincorporació a Espanya”.El que la majoria de gent desconeix, és que el dia vint-i-sis de gener, els catalans celebràvem la Batalla de Montjuïc, dins el context de la Guerra dels Segadors, on els catalans van derrotar l’exèrcit espanyol. Com tots deveu saber, quan es van casar els Reis Catòlics, Espanya encara no existia. Hi havia el Regne de Castella i el d’Aragó, i cadascú funcionava segons les seves lleis (d’aquí ve que els catalans tinguessin prohibit anar a Amèrica). L’exèrcit, però, era de Castella i els catalans només hi contribuïen econòmicament. Castella es volia annexionar Catalunya i amb l’excusa de la Guerra dels Cent Anys les tropes castellanes van demanar de passar per Catalunya per lluitar contra els francesos. Però per comptes de transitar per Catalunya, s’hi van quedar. Això va provocar la Guerra dels Segadors en que el poble de Catalunya es va revoltar contra l’exèrcit espanyol. Ningú no es pensava que un poble sense exèrcit pogués lluitar i derrotar unes tropes professionals, teòricament de les més poderoses del món. Però va passar i l’exèrcit espanyol va ser massacrat a Montjuïc. Però l’exèrcit espanyol no oblida i aquesta ferida de fa tres-cents anys la tenien oberta. Quan a la “Guerra Civil” (que a Catalunya va ser una guerra d’ocupació) Franco es va trobar sense cap oposició armada seriosa, per comptes d’entrar a Barcelona amb la major rapidesa possible, el que va fer és perdre temps per esperar la coincidència de la famosa data. Heu de pensar que la República va perdre definitivament la guerra a la Batalla de l’Ebre (novembre de 1938) on s’hi gastar les darreres reserves de munició. A partir d’aquesta data tot va ser una retirada sense parar. I així és com les tropes feixistes van entrar a Barcelona el dia vint-i-sis de gener de l’any trenta-nou i, segons ells, van rentar la taca del seu historial.

Volia que ho sabéssiu.

La Font de Sant Ponç.

2009-12-20T12:48:00.007+01:00

La font del Safareig de Sant Ponç, mig perduda entre la Vall de Sant Ponç i el Coll Verdaguer (Vallirana). A prop d’unes feixes de terra, que eren l’hort del Monestir. L’aigua és molt bona i és un bon lloc per refrescar-se.

Quin mal d'ulls!

2009-11-05T11:27:00.004+01:00

Ahir a la Colònia Güell, van reposar la placa del passatge d'en Jaume Martínez i Vendrell. Quan la tornaran a posar com déu mana?

Bolets.

2009-09-02T17:47:00.005+02:00

Darreres carreretes, primers rovellons, les garrofes i els lledons no enganyen. Els cistells mes gansos ja els tinc ben enllustrats. Aquest any fins i tot em farà mal a l'esquena de tant ajupir-me. Això rai, ho arreglarem amb fregues de Tantum.

Sostre comarcal.

2009-08-07T12:00:00.004+02:00

Abans d’arribar a l'ermita de Sant Jeroni, pel camí que ve de Sant Joan, surt un corriol molt costerut a mà esquerra, seguint les marques blaves, ens durà al cim més alt del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1177m) Just abans del cim, s’ha de grimpar una petita paret d'uns dos metres d'alçada.
Magnifiques vistes de la zona de Sant Jeroni i del paisatge agrícola de la plana entre Collbató i el Bruc. Per uns instants vaig ser l'home que estava més enfilat al Baix Llobregat.

Lledoner.

2009-07-23T11:55:00.009+02:00

El monumental lledoner de la entrada a l’església del Monestir de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat)
Aquest any els lledoners i garrofers van carregats. El meu avi em deia, any de garrofes i lledons, any de rovellons. Mai m'ha fallat.

La creu de la Morella.

2009-07-06T18:26:00.003+02:00

La Morella (593m). La seva característica creu està tirada a terra davant l'abocador. Quin ramat de falangistes encara pasturen per les nostres muntanyes més emblemàtiques.

Sant Sadurní de Gallifa.

2009-06-09T18:02:00.003+02:00

Ermita del s. XI, del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), esmentada ja el 939 (mil anys abans del primer any triomfal del feixisme) Fou construïda al cim de la muntanya de 951 m. d'altitud, dins d'una fortificació de la qual en resta un tros de mur. Durant els s. IX i X, època de formació i consolidació dels comtats catalans, la fortalesa va esdevenir un dels límits entre el comtat de Barcelona i el d'Osona. El 1316 era un petit priorat del monestir de Sant Pere de la Portella, de la diòcesi d'Urgell. El 1714 s'edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sobregrau. Des del mirador del salt de la Guineu podem gaudir d'una gran panoràmica del Montseny, de Sant Feliu de Codines, de Moià, del Prepirineu i del Pirineu.

Creu de terme.

2009-05-08T17:16:00.004+02:00

Creu de terme entre Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls per la carretera BV-2411, sota Can Ràfols dels Caus. Per si no ha quedat gaire clar, va ser restaurada l'any 1940 per R.B, al cel sigui.

Trepitxar la nostra terra.

2009-04-21T20:02:00.005+02:00

Can Pitarra era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. Poc després del trasllat de l'església parroquial al poble, el 1872, el dramaturg Frederic Soler i Hubert, més conegut pel seu pseudònim de Serafí Pitarra, la va adquirir. Des de llavors es coneix amb aquest nom.
A començament del segle XX es va procedir a la restauració de l'ermita i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló.

Es pot fer una bonica excursió sortint de can Ràfols (Torrelles de Llobregat) passant per can Valent i can Riera, sota de les pedres vermelles del Puig Vicenç Un cop hem baixat a la fondalada, haurem arribat a can Sala de Baix, a tocar de can Pitarra, pujarem a l'ermita. Tornarem per can Pi (urbanització) un cop passat per la Font del Roure i creuat la riera, ens enfilarem per un corriol fins trobar el PR (vermell i groc) Fem carena fins a les Coves d’Infern i altre cop avall fins a can Ràfols. Hem anat a trepitxar la nostra terra !!

Les serveres.

2009-04-17T18:21:00.006+02:00

La servera (Sorbus domestica) és un arbre que pot arribar fins a 15 m d'alçada. Floreix d'abril a juny. Les flors amb cinc pètals, són blanques i estan agrupades en ramells. Els fruits apareixen a la tardor, de setembre fins a novembre. El fruit recorda a una pera petita i arrodonida de color verdós. Les serves són molt aspres, però si es deixen madurar sobre un llit de palla o de paper de diari, fins que prenen un color més fosc, es poden menjar. Tenen un gust aspre i dolç, tota una experiència per qui no l'ha provada mai. Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa. Antigament, era present a la majoria de masies. En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", d'aquí deriva la paraula catalana cervesa referida però a un producte molt diferent. Actualment, la serva pràcticament no es comercialitza. Pots trobar-ne ocasionalment al mercat de la Boqueria.

Les masies de la vall de la Sentiu.

2009-04-16T18:43:00.003+02:00

La vall de la Sentiu, a l'oest del terme municipal de Gavà, constitueix una fondalada rodejada per les primeres estribacions del massís del Garraf. Contràriament a d'altres valls (la Vall de Joan, destruïda per l'abocador del Garraf, o la vall de la Riera Seca, malmesa per una impressionant pedrera) es manté encara en tot el seu esplendor; velles masies (algunes encara actives) es poden veure al llarg dels seus marges.

La Desfeta.

2009-04-11T12:36:00.005+02:00

Torre de vigilància, per a prevenció d'incendis forestals. S “Sierra” a 526 metres.
El Castell de l'Eramprunya, al centre de la foto, sobre mateix del Pla de les Bruixes. Al fons molt a l'esquerra Sant Ramon.

La Desfeta, la muntanya màgica dels llibres d’història on, segons diuen, l’any 985 els exèrcits catalans van ser totalment aniquilats pel general moro Almansor i, a resultes d’això, Barcelona va ser saquejada, milers de catalans van ser fets esclaus i el rei Ramon Borrell es va salvar pels pèls fugint a Sant Cugat.

Can Codina.

2009-04-10T14:24:00.006+02:00

Una de les fites de terminació de propietat, amb les inicials R.C (Ricard Codina) i la boca de la mina, de la font de Can Codina. Els Codina van vendre la finca a la família Tobella, que també van comprar Can Via i Can Salgado, de Santa Coloma de Cervelló, als Sedó d'Esparreguera. Suposadament per especular. Eren uns bons anys, i molt d'amiguisme. Amb els Tobella, la font s'abandona. Els últims masovers dels Codina, la família, Ramentol – Llongueras (1952 – 1964) la tenien molt ben cuidada. Damunt la font havia un camp de presseguers de la varietat gavatxos, on hi ha l'antena de l'emissora de Ràdio Barcelona. Boníssims !! La Mercè Llongueras, era cosina, del qui anys després, seria el President de la Generalitat de Catalunya, en Jordi Pujol.

Mirador del Camí Ral.

2009-04-07T19:01:00.003+02:00

L'haurem d'aguantar gaire temps, aquesta bandada de falangistes?
I s'enfilen ben amunt, aquests bandarres.

El Montcau.

2009-04-02T17:52:00.004+02:00

De tant en tant agafo el cotxe, i me'n vaig cap a Matadepera. Pujo al coll d'Estenalles per la carretera que porta a Mura, deixo el cotxe a les zones d'aparcament, al costat del centre d'interpretació. Em poso els auriculars del MP3, tot escoltant els Rolling Stones i algun gol del Barça que tinc gravats de quan encara jugaven Reixach, Marcial i companyia, m'enfilo cap al coll d'Eres. Això m'anima!! Arribat al coll, em trec els aparells de les orelles, i cap amunt. Quan he arribat al cim del Montcau, i noto que ningú m'observa, llenço a l'aire amb molta força i ràbia, quatre crits com un boig. Això em fa treure tota la mala llet interna. Us ho recomano. (els gols del Barça, és opcional)

Pineda de can Camins.

2009-03-30T16:55:00.003+02:00

El desaparegut Mar i Cel a la pineda de can Camins, que la família Capistros, va estar duent molts i molts anys. Quines musclades, arrossos, i graellades de peix. Quina ombra, quins temps. Quan érem hippies (vespres i festius) i teníem pèl, anàvem amb el sis-cents a rondar pel càmping Cala Gogó a la recerca d'alguna estrangera vermellenca i pigada, que mai lligàvem. Amb el temps, vam caure molts de nosaltres lligats d'unes bones mosses autòctones, que encara avui, ens fan tremolar les cames.

Jaume March.

2009-03-25T17:35:00.002+01:00

Inscripció a la roca realitzada al segle XIV, per Jaume March (avi d'Ausiàs March) davant l'ermita de Sant Miquel, al castell de l’Eramprunyà. La inscripció de color blau llampant, la va realitzar algú, que a l'escola, no va escriure gaire. Si l'ajuntament de Gavà no es dóna pressa, aquests nous escrivans, ens esborraran la història.

Sant Vicenç.

2009-03-24T17:39:00.004+01:00

Aquests polítics, tècnics i altres responsables de trànsit, que ens fan anar molt garratibats a vuitanta, i de vegades a quaranta per hora, i fer-nos bufar cada dos per tres, no els hi fa mal d'ull el rètol? Creieu que a Espanya, durarien tants i tants anys, uns rètols que posessin. San Visente de la Barquera o San Bicente de Alcántara? Deu ser que no hi ha pressupost.

La Creu de Can Cartró.

2009-03-20T18:07:00.006+01:00

Després de caminar els sis-cents o vuit-cents metres que separen la cadena del camp del Mariano (*) i la Creu del Pi de Can Cartró. Trigar-hi mes de tres quarts d'hora, el camí desaparegut, centenars de pins abatuts. MIRACLE!! La creu està sencera, Déu existeix.

(*) El Mariano és un pagès rondinaire i vell de Sant Vicenç. Clava bronques a tot cristo que passa pel costat del seu tros. L'home no viu per quatre llucs i cirerers esquifits que té. Fins i tot he pregat a Déu, que a primers de maig li etzibés una bona pedregada.

El carrer d'en Jaume Martínez.

2009-03-15T12:53:00.005+01:00

Quan tornarà l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a reposar la placa d'en Martínez?

Les Basses de Can Dimoni.

2009-03-13T18:56:00.003+01:00

Carrer Lluís Companys.

2009-02-06T19:33:00.003+01:00

M'agradaria enviar-li una carta a algú, encara que no el conegués, visqués al carrer Lluís Companys de Sant Boi. De moment, no podrà ser, aquest carrer no té habitatges amb números. El què si té habitatges amb molts números, tants com cent vuitanta-dos per la dreta i cent seixanta-set per l'esquerra, és el carrer d'en Francesc Pi i Margall. (consti que no hi tinc res, ni a favor, ni en contra, d'aquest home) Potser a Sant Boi està molt més valorat haver estat President d'Espanya, que haver estat President de la Generalitat? Companys, mereix a Sant Boi una plaça, o un carrer més important.

Fortes ventades.

2009-02-02T19:46:00.002+01:00

Allà on s’ajunten Santa Coloma, Sant Boi, Sant Climent i Torrelles, hi havia un gran pi, el Pi de Can Cartró. En una forta ventada, va desaparèixer el 1915. Era un pi d'uns tres-cents anys d'antigor. Era tant alt, que es deia servia d'orientació als vaixells que arribaven a Barcelona. Es el lloc més alt del nostre municipi.(332 metres)

Bars petits o Places grans.

2009-01-30T16:57:00.002+01:00

Se'ns estaria permès a alguns de nosaltres, deixar el cotxe o el rulot embolicat amb un tros de plàstic de color llampant, a la Plaça de l'Ajuntament, Rambla o altres carrers del Barri Centre?

Can Julià.

2009-01-22T10:42:00.005+01:00

Fotografia de Can Julià (Colònia Güell) a la primera meitat del segle passat.

El Mas Granada

2009-01-20T18:23:00.005+01:00

Sortint de L'Ordal, direcció al Puig d'Agulles – Roc de Forrellac i abans d'arribar al coll del Portell, a mà dreta veurem un xiprer que ens indica l'entrada a la font del Mas Granada. Aquesta font sempre raja, poc o molt. Continuant pel camí un xic més amunt, trobarem una bonica barraca de pedra seca a l'esquerra. Sembla haver patit un “accident” fa poc.

Font de Can Nicolau.

2008-11-28T11:03:00.002+01:00

Situada damunt la riera de Torrelletes i sota mateix de Can Nicolau. La masia documentada des del segle XVII, havia estat un forn de vidre. Prop de la masia hi ha actualment una hípica.

El Pont del Lledoner.

2008-11-08T16:47:00.004+01:00

(El Pont del Lledoner vist des del Puig d'Agulles)

Durant la segona meitat del segle XVIII, es va dur a terme la construcció de la nova carretera entre Vilafranca i Barcelona, l'actual N-340, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, per les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important, tret el de Molins de Rei, va ser el Pont del Lledoner .
Encara avui sorprèn l'envergadura d'una obra realitzada fa més de dos-cents anys i que manté inalterada la seva funcionalitat, tot i que la seva part superior va ser reconstruïda després de la guerra civil. Consta de dos pisos d'arcades, nou l'inferior i tretze el superior, tots dos transitables.

Ermita de Sant Miquel del Montmell

2008-10-30T17:42:00.009+01:00

L’església romànica de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell, documentat des del 974. La parròquia del Montmell apareix escripturada per primer cop l’any 1279. El 1379 tenia un altar dedicat a Santa Maria i un altre a Sant Pere. El culte a la capella es mantingué fins al segle XVI, en què es traslladà al nou temple de Sant Miquel, consagrat el 1598, una mica més al peu de la muntanya.

Barraques de pedra seca.

2008-10-28T12:33:00.003+01:00

Les construccions de pedra seca que hi ha, sobretot a les vinyes de marges, les anomenem barraques. Són rústegues i senzilles, però boniques. Són tan discretes i estan tan integrades a l'entorn on s'han bastit que la seva presència no ofenen mai el paisatge.
A la foto una barraca a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

Ermita de la Salut del Papiol.

2008-10-22T17:06:00.002+02:00

L'ermita de la Salut del Papiol, potser és el més complet exemplar romànic dels voltants de Barcelona. En el seu temps era la parròquia del terme, sota l’advocació de Santa Eulàlia de Madrona. Conserva bona part d’un antic edifici pre-romànic, englobat dintre una ampliació romànica del segle XI, amb tres absis ornats d’arcuacions llombardes i en disposició trevolada. És a l’extrem Est del terme sota el Puig Madrona, seu d’un antic poblat ibèric.

Can Ros del Llor.

2008-10-18T12:42:00.005+02:00

Masia del segle XVI de Sant Boi de Llobregat, al barri del Llor. A la foto es pot veure la part del darrere del mas, els horts, un dels pous, un safareig i l'aqüeducte que passa per sobre de la riera del Llor (d'en Soler)
Sota mateix del mas començava un antiga mina que abastia d'aigua a les masies que per dret de passada els corresponia. Abastí també a la Colònia Güell.

Can Salgado.

2008-10-16T11:09:00.004+02:00

Masia del segle XVI de Santa Coloma de Cervelló al límit del terme on comencen la finques de Can Codina i Can Ros del Llor de Sant Boi de Llobregat.
La propietat fou confiscada al 1716, arran de la guerra de Successió, i entregada a un militar de Felip V anomenat Jacinto Salgado. L'Onze de setembre de 1979 es va voler fer un aplec dins la finca per celebrar la Diada Nacional i reivindicar el nom antic de Torre Forès. El propietari els va negar l'entrada, els actes reivindicatius es van celebrar a l'esplanada que hi ha a la porta d'entrada de la finca, on es pot llegir "Mas Terra Alta" (nom posat per l'anterior propietari)

Cal Formigueraire.

2008-10-14T17:27:00.003+02:00

Masia derruïda i embardissada sota mateix de l'antic camí que anava de Can Salgado a Can Ribot (Santa Coloma de Cervelló) Encara si poden veure els cups fets d'obra i de rajola, que servien per guardar-hi grans quantitats d'oli i vi, o les restes de canaleres i cisternes, on recollien i emmagatzemaven l'aigua de pluja.

Castellnou de Cervelló.

2008-10-13T12:37:00.003+02:00

El Castellnou de Cervelló, situat al cim de Montpedrós fou construït al segle X.
És molt probable que el Castell sofrís força danys i restés inutilitzat com a força militar en la guerra dels Segadors, ja que en endavant no apareix en la documentació i hom sap que el 1662 el poble de Santa Coloma de Montpedrós s'havia reunit per a tractar de la reconstrucció de l'enderrocada capella de Sant Antoni. De la capella és documentat que el 1671 i també el 1777 hi havia un ermità.

Font del Catarrín.

2008-10-12T11:25:00.003+02:00

Situada a la vall de Santa Bàrbara, la font del Catarrín és una de les últimes que resisteixen a desaparèixer a Sant Boi. Pujant de Santa Bàrbara cap a la creu de Querol, ens queda a mà dreta tot seguint un petit corriol. Per poca aigua que hi hagi, raja tot l'any. (sempre que no us oblideu de posar-hi el tap, clar)

Avenc de l'Esquerrà.

2008-10-04T11:25:00.002+02:00

L’Avenc de l’Esquerrà al terme d'Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) és un dels avencs més emblemàtics de l’Espeleologia Catalana.
-236 metres de fondària i 1400 metres de recorregut.

Fins quan.

2008-09-23T16:39:00.004+02:00

Carrer Torras i Bages, 9 i 13 de Sant Boi. Memòria històrica?

Font del Porro.

2008-09-18T11:25:00.004+02:00

Situada prop del Mas Segarra‭ (‬Torrelles de Llobregat‭)
A principis del segle XX,‭ ‬Raimundo Colomer‭ ‬propietari del mas,‭ ‬va recuperar totes les fonts de la finca.‭ ‬Va fer construir l'edifici de la Font del Porro d'estil modernista‭ ‬i va potenciar l'aigua embotellada amb el nom "Aigua Sant Martí de Torrelles" de la qual deien podia curar algunes malalties.

L'Ateneu Santboià.

2008-09-16T00:40:00.000+02:00

Salvem l'Ateneu !!

De cal Soms.

2008-09-12T01:48:00.001+02:00

Si no tinguéssim la pastisseria Soms de la Rambla, quins diumenges més avorrits, oi?

Bosc del Minyonet.

2008-09-06T11:52:00.002+02:00

Que us tinc de dir del bosc del Minyonet. Rovellons i pampes, pebrassos i rovellols, camaseques i..............quins temps aquells.

Font del Ferro.

2008-09-02T01:59:00.000+02:00

Sortint del cementiri de Sant Climent de Llobregat, tot seguint el GR-92 cap a Bruguers. A uns 3.5 km, trobaren ca n'Amat, agafem la pista de la dreta que va pujant, trobarem una cadena. A uns 500 metres pel marge esquerra i a uns 50 metres per un petit corriol (el GR segueix al recte) es troba la Font del Ferro, amb aigües d'un alt percentatge de ferro.

Biblioteca Popular Joaquim Folguera.

2008-08-29T18:17:00.003+02:00

La Biblioteca Joaquim Folguera va ser fundada l'any 1933 per iniciativa d'un grup de persones de la Colònia Güell compromeses amb la cultura i el catalanisme.
Els seus orígens, però, els trobem a la biblioteca que hi havia a l'escola de l'antiga colònia industrial. Aquesta biblioteca escolar havia estat impulsada pel mestre Josep Franquesa, i comptava amb un fons bibliogràfic enriquit gràcies a les donacions dels Güell i de la família del poeta Joaquim Folguera i Poal.
El 9 de juliol de 1933 es van aprovar els estatuts que havien de transformar aquesta biblioteca escolar en una biblioteca popular. En els seus inicis la biblioteca es va concebre com una entitat cultural privada que oferia un servei de préstec a tota aquella persona que es feia sòcia i pagava una quota. Aquest era l'únic sistema que aleshores garantia ampliar el fons bibliogràfic. El 30 de juliol d'aquell mateix any es va inaugurar i començava així una llarga trajectòria. Els principals impulsors d'aquest projecte van ser en Josep Baiget i Massip i el seu primer president, en Jaume Martínez i Vendrell.
La derrota de la Guerra Civil va tallar el normal funcionament de les entitats del poble que, una per una, van anar passant processos de depuració, canvis de noms i d'estatuts, canvis de junta i pas per comissions gestores controlades per membres de Falange. La Biblioteca Joaquim Folguera es va revitalitzar tard, quan totes les altres entitats ja havien regularitzat el seu funcionament. La nova etapa s'obre l'any 1951 al local del Centre Parroquial de Sant Lluís sota la tutela del rector que n'exerceix un control ideològic sever. Aquest període, amb els seus alts i baixos, arribà fins l'any 1973 en què la Biblioteca és clausurada per la Guàrdia Civil en represàlia pel fet que s'haguessin celebrat reunions "no autoritzades" de pares i mares de família preocupats pel futur de l'escola arran del tancament de la fàbrica.
L'interès del poble i les gestions dels que indirectament n'havien provocat el tancament aconseguiren, dos anys més tard, que la Diputació Provincial de Barcelona l'integrés a la seva Xarxa de Biblioteques

Ermita de Bruguers.

2008-08-28T12:08:00.002+02:00

Diu la llegenda que un pastor trobà la imatge de la Mare de Déu de Bruguers en una cova l'any 1193 i l'agafà per ensenyar-la als amics. Però quan va arribar al poble ja no la tenia. L'endemà estava al mateix lloc, l'agafà i la lligà al sarró. Quan va arribar a Gavà, havia tornat a desaparèixer, només el braç, trencat, continuava en el sarró. Davant el miracle, tots els veïns anaren a la cova, on retrobaren la imatge amb el braç trencat. Vista la voluntat divina de quedar-se a la muntanya, edificaren ben a prop una humil capella.
Quan els Marc esdevingueren senyors del Castell d'Erampunyà promogueren el culte a la Mare de Déu de Bruguers i entre 1364 i 1387 feren obres a l'edifici. El cavaller i poeta Jaume Marc II encarregà la preciosa talla que encara avui es conserva al Museu Diocesà. Més reformes al segle XV, però la guerra civil catalana de 1462 a 1472 va destruir el castell de l'Erampruyà i l'ermita de Bruguers.
L'any 1500 els jurats de Gavà i Castelldefels van reconstruir el vell oratori. Pagaren l'ampliació, que avui existeix, a la banda de l'entrada, el cor, i la portalada goticorrenaixentista. L'any 1509, acabades les obres i en processó van treure la Mare de Deú de la cova i la van instal-lar a l'ermita.

Els Óbits.

2008-08-21T00:19:00.000+02:00

Els Òbits són dues grans balmes, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es troben al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Al cingle del mateix nom, a la vessant SE de les Pinasses.

Can Soler de la Torre.

2008-08-13T01:30:00.006+02:00

Antoni Soler de la Torre va néixer a Sant Boi de Llobregat al 1615. Fou un dels pagesos benestants què, els anys 1657 i 1689, encapçalaren la revolta dels Gorretes o Barretines, i aquest fet li va costar la vida. Fou assassinat el dia 2 de desembre del 1689 a mans de Pau Petit de Sarrià (el seu fill adoptiu) Alonso Bataner (soldat de l'Alcarria) i Joan Bofí, pagès de Sarrià (borgonyó). Exposaren el seu cap penjat en un angle de la Casa de la Diputació de Barcelona, i n'esquarteraren el cos, alhora que es decretà l'enderrocament de la casa, que fos sembrada de sal i que s'hi col.loqués un pedró amb l'explicació dels fets. L'assassinat d'en Soler, de 74 anys, causà una forta impressió, ja que era molt ben considerat per la població.
Antoni Soler de la Torre també va participar a la guerra dels segadors: "El Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà.

2008-08-11T10:55:00.003+02:00

Està situada al conjunt del Castell d'Eramprunyà però com a edificació externa al darrer recinte de muralles. Diversos elements, com les tombes antropomorfes que s'han trobat a l'entorn, fan preveure un origen pre-romànic. La primera referència documental data, però, del segle X

Picaporta.

2008-07-31T01:55:00.001+02:00

Tot pujant l'Alou.

Colònia Güell.

2008-07-29T01:47:00.001+02:00

Casa del mestre de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)
D'en Francesc Berenguer i Mestres (1911)

Santa Maria del Castell de Miralles.

2008-07-28T10:59:00.005+02:00

Església romànica de Santa Maria de Miralles. (Segles X-XII)

Molló.

2008-07-25T17:14:00.005+02:00

Uns geranis al carrer de la Plaça a Molló (El Ripollès)

Plaça de Sant Felip Neri.

2008-07-23T00:29:00.003+02:00

L'atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri, hi van morir 42 civils, la majoria nens. Els efectes de la bomba que va caure a la plaça són encara visibles a la façana de l’església.

Mas Trabal

2008-07-21T10:15:00.009+02:00

Runes d'una gran masia de Begues, del s.XV, encara habitada després de la guerra civil. Es troba dins del parc natural del Garraf, molt aprop de la Clota.
Actualment es fa servir de corral per a ovelles i cabres.

Ca la Teresa de l'oli.

2008-07-19T17:20:00.009+02:00

Finestra a ca la Teresa de l'oli baixant a can Torrents.

Ca la Teresona.

2008-07-18T12:41:00.002+02:00

La Teresona, pageses de les d'abans. Quins préssecs gavatxos, quants records.

El cavallet.

2008-07-17T00:52:00.003+02:00

Estava en una de les finestres de la llar d'infants Reima. Carrer Pí i Margall cantonada Rambla Rafael Casanova, abans d'ensorrar-lo. Està trist el pobre.