Sant Pere Sacama.

Sant Pere Sacama (segles X-XI). Església romànica situada sobre unes roques, al límit de la comarca del Baix Llobregat amb el Vallès Occidental, dins el terme municipal d'Olesa de Montserrat, prop del Puig Ventós (594 m).
Fou la capella del Castell de Sacama (o de Cama), conegut des de l'any 963, del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d´espiga (opus spicatum).
Possiblement aquesta capella sigui una de les mes vistes (no visitades) de Catalunya; ja que està ubicada en una alçada que la fa visible per als que transiten per l’autopista Manresa – Terrassa, poc abans d'entrar al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental).

Bolets de Torrelletes.

Entre alzines i roures, pins i llentiscles, color de molsa, color de bruc i del flash taronja vermellós d'un ou de reig. Això no durarà gaire, que potser la setmana que ve serà la darrera i la temporada de bolets, intensa i efímera, ja només quedarà en el record.

Cova de Can Sadurní.

Al terme municipal de Begues (Baix Llobregat) es troba la cova de Can Sadurní.
Important jaciment arqueològic on s'han efectuat importants troballes d'època neolítica antiga (3000 aC). A l'exterior es poden veure sitges destinades a l'emmagatzematge de l'ordi. La presència de ceràmica ibèrica i altres objectes d'època iberoromana, proven la continuïtat temporal en l'ús de la cova. El Museu de Gavà conserva algunes de les troballes efectuades a la cova.
S’han trobat les restes de cervesa més antigues d’Europa. Unes restes que s'han conservat en un fragment d'un vas de ceràmica. Ja en feien fa més de 6.000 anys i els ingredients no són gaire diferents dels que es fan servir ara .
La cova està tancada al public normalment. Vaig tenir la sort que hi estaven treballant els electricistes i vaig poder entrar.
Veure...blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=31085

Santa Margarida del Cairat.

Santa Margarida del Cairat (Esparreguera)
S'alça dalt d'un espadat, sobre el congost del Cairat, camí de Ca n'Estruch, des de la carretera de Montserrat . És una petita capella preromànica, del segle X, de planta rectangular amb un absis, també rectangular, amb el seu eix desviat respecte a l'eix de la nau. Va ser restaurada pels seus propietaris, del Mas de can Paloma l'any 1965
També se la coneix com Santa Margarida Saplanca del Cairat. El terme Saplanca es referiria a un pont o palanca que serviria per creuar el riu Llobregat en el punt del congost del Cairat en què en les seves proximitats es conserven les restes d'un pont andalusí del període emiral.
Al interior de l'ermita sembla veure's un arc d'influència islàmica o mossàrab.

Els Saltadors de Cal Rogent.

Els Saltadors de Cal Rogent (Collbató). Una magnífica obra en pedra seca que consta d'un mur de més de 3 metres d'alçada amb una barraca margenera. Té uns graons per baixar-hi, aquests graons surten uns 50 cm del mur, els graons són als dos costats de la barraca. Els que hi ha a un costat són de roca calcària, mentre els altres són de gres vermellós. La barraca i el marge també tenen aquesta característica. El sostre de la barraca és de lloses planes amb les parets lleugerament corbades, al fons hi ha una petita cambra que es feia servir de cisterna.

Creu de terme del Coll de Begues.

Creu de terme del Coll de Begues o de Can Grau.
Creu construïda l'any 1312 i situada a la cruïlla del Camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església vella, vora la masia de Can Grau. Marcava l'arribada al Pla de Begues des de Barcelona i Sant Boi. Actualment hi ha una còpia construïda després de la guerra civil. La original està davant de la nova església al centre del poble. La creu de terme de Begues és una de les més importants dels Països Catalans per ser una de les més antigues, com a mínim d'entre les que estan datades.

Sant Pere de la Portella.

Sant Pere de la Portella. Es tracta d’una construcció imponent i, tot i que diuen que l’estan restaurant, sospito que està en vies d’extinció, ja que les obres no caminen i m’imagino que el govern té altres prioritats pressupostàries, com ara les pròpies necessitats personals. Aquest monestir va acollir segles enrere una comunitat de monjos amb certa influència al territori. Vaig tenir el privilegi d’entrar-hi, i hi vaig veure unes pintures que encara s’hi conserven, petites però suggeridores d’una certa antiguitat. Tot l’interior està destruït, no sé si pels rojos (que dolents els nostres pares) o de molt més abans.